{"id":1,"date":"2020-03-04T16:02:00","date_gmt":"2020-03-04T16:02:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/biogeo\/?p=1"},"modified":"2022-02-05T22:56:39","modified_gmt":"2022-02-05T22:56:39","slug":"plasmidis","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/biogeo\/index.php\/2020\/03\/04\/plasmidis\/","title":{"rendered":"Les relacions (para)sexuals entre bacteris"},"content":{"rendered":"\n

Els bacteris s\u00f3n fascinants. Ho s\u00f3n per un bon grapat de motius, per\u00f2 probablement un dels que m\u00e9s meravella els bi\u00f2legs \u00e9s el que es coneix com la “parasexualitat<\/strong> bacteriana”. Potser el nom espanta, per\u00f2 el cert \u00e9s que agrupa un conjunt de “senzills” mecanismes orientats a facilitar l’adaptaci\u00f3 dels bacteris al seu entorn o, el que \u00e9s el mateix, la seva evoluci\u00f3. De fet, si hi ha algun m\u00e8rit que cal recon\u00e8ixer especialment als bacteris, \u00e9s la capacitat de superviv\u00e8ncia que han anat demostrant en els quasi 4000 milions d’anys que porten damunt del nostre planeta i que els ha dut a poder colonitzar els indrets m\u00e9s inh\u00f2spits de la Terra per mitj\u00e0 de f\u00f3rmules incre\u00efblement creatives.<\/p>\n\n\n\n

Tots els \u00e9ssers vius recullen les seves instruccions gen\u00e8tiques a la mol\u00e8cula de DNA. El DNA s’enrotlla i s’empaqueta al voltant de prote\u00efnes formant cromosomes. Els bacteris nom\u00e9s tenen un cromosoma, circular i molt petit, comparat amb qualsevol dels 46 que hi ha dins de cadascuna de les nostres c\u00e8l\u00b7lules. Aquest \u00fanic cromosoma cont\u00e9 tota la informaci\u00f3 que dicta el funcionament essencial del bacteri. Aix\u00ed per\u00f2, la mol\u00e8cula que constitueix el cromosoma del bacteri no \u00e9s la \u00fanica mol\u00e8cula de DNA de que disposen la majoria de bacteris. A les seves c\u00e8l\u00b7lules tamb\u00e9 hi ha plasmidis<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Els plasmidis s\u00f3n mol\u00e8cules circulars de DNA molt petites, diminutes, que porten molt poca informaci\u00f3 gen\u00e8tica i que els bacteris tenen la capacitat d’intercanviar com qui bescanvia els cromos<\/em> repetits d’una col\u00b7lecci\u00f3. Fins i tot bacteris d’esp\u00e8cies diferents poden estar implicats en aquest “tr\u00e0fic” de plasmidis. Molt sovint als plasmidis hi ha codificada informaci\u00f3 \u00fatil per la superviv\u00e8ncia dels bacteris i la seva adaptaci\u00f3 a l’entorn. En algunes d’aquestes mol\u00e8cules hi trobem, per exemple, gens de resist\u00e8ncia als antibi\u00f2tics, que poden saltar f\u00e0cilment de bacteri a bacteri de la m\u00e0 dels plasmidis. Tota una col\u00f2nia de bacteris pot quedar immunitzada davant d’un determinat antibi\u00f2tic en q\u00fcesti\u00f3 de minuts gr\u00e0cies al contagi massiu d’un plasmidi. El fenomen descrit en aquestes “orgies microbianes”, on dos o m\u00e9s bacteris intercanvien “cromos<\/em>” moleculars es coneix com la “conjugaci\u00f3 bacteriana<\/strong>” i \u00e9s un dels mecanismes de parasexualitat que millor es coneixen dins del m\u00f3n dels bacteris.<\/p>\n\n\n\n

Tots sabem que nosaltres, com a animals que som, ens reprodu\u00efm sexualment i cadascun dels nostres descendents \u00e9s diferent dels seus progenitors i tamb\u00e9 dels seus germans. Aquesta variabilitat ens garanteix, a nosaltres com a esp\u00e8cie, una certa toler\u00e0ncia als canvis ambientals. Els bacteris, en canvi, es reprodueixen asexualment, fabricant clons o r\u00e8pliques d’ells mateixos cada cop que es divideixen (i aix\u00f2 \u00e9s molt sovint). L’anhelada variabilitat dins les esp\u00e8cies l’han d’aconseguir, doncs, per mitj\u00e0 de fen\u00f2mens com la conjugaci\u00f3 o altres curiosos mecanismes de parasexualitat.<\/p>\n\n\n\n

L’enginyeria gen\u00e8tica i la biotecnologia han emprat des de fa d\u00e8cades els plasmidis als laboratoris per introduir informaci\u00f3 gen\u00e8tica en bacteris. Aix\u00ed, per exemple, s’ha aconseguit “esclavitzar” soques d’alguns bacteris per convertir-los en f\u00e0briques de mol\u00e8cules d’inter\u00e8s farmacol\u00f2gic com la insulina o l’hormona del creixement humana. Actualment pr\u00e0cticament tota la insulina que es comercialitza pel tractament de la diabetis s’obt\u00e9 per s\u00edntesi microbiana, gr\u00e0cies a plasmidis artificials (o “recombinants”).<\/p>\n\n\n\n

En definitiva, els plasmidis s\u00f3n petites p\u00edndoles d’informaci\u00f3 que els bacteris intercanvien per facilitar la seva adaptaci\u00f3 a un entorn canviant. En certa manera, aquesta \u00e9s la finalitat tamb\u00e9 del coneixement en els humans. El coneixement passa de l’un a l’altre, d’una generaci\u00f3 a la seg\u00fcent, d’un professor a un alumne, per tal que, com a esp\u00e8cie, siguem capa\u00e7os d’entendre cada cop millor el m\u00f3n que ens envolta i poder “adaptar-nos”, d’aquesta manera, a alguns canvis que s’hi puguin produir. Que “rulin”, doncs, els plasmidis!<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els bacteris s\u00f3n fascinants. Ho s\u00f3n per un bon grapat de motius, per\u00f2 probablement un dels que m\u00e9s meravella els bi\u00f2legs \u00e9s el que es coneix com la “parasexualitat bacteriana”. Potser el nom espanta, per\u00f2 el cert \u00e9s que agrupa un conjunt de “senzills” mecanismes orientats a facilitar l’adaptaci\u00f3 dels bacteris al seu entorn o, … Llegiu m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":31,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1,15],"tags":[13,12],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/biogeo\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/biogeo\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/biogeo\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/biogeo\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/biogeo\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1"}],"version-history":[{"count":20,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/biogeo\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":54,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/biogeo\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1\/revisions\/54"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/biogeo\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/31"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/biogeo\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/biogeo\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/biogeo\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}