Agafo aire profundament i l’expulso per la boca. Toco la rasposa herba amb els dits i m’estiro sobre ella. Quan la meva esquena entra en contacte amb les punxes verdes, un calfred em recorre tot el cos i s’est\u00e9n r\u00e0pidament fins a arribar als dits dels meus peus. Estiro les cames i les separo lleugerament, estirant a la vegada les puntes dels peus. Hi ha moviments que el cos mai deixa de fer. Col\u00b7loco les mans sota el meu coll i somric. Fa temps que no en dibuixava un a la meva cara. El cel \u00e9s blau i est\u00e0 tacat amb comptats n\u00favols que es difuminen entre el paisatge. Les fulles dels arbres intenten escalar pels majestuosos troncs, per\u00f2 poques d’elles aconsegueixen arribar a tocar les estrelles. Veig que hi ha un roure espl\u00e8ndid al damunt d’un tur\u00f3. Posseeix un tronc grandi\u00f3s, que t\u00e9 diverses perforacions naturals, fetes pels ocells, i petites imperfeccions t\u00edpiques de l’esp\u00e8cie. T\u00e9 tamb\u00e9 tres branques principals, gruixudes i fortes, que es van dividint a poc a poc en altres de m\u00e9s petites. Implantades a aquestes, est\u00e0n les enormes fulles, amb el seu to verd t\u00edpic de l’estaci\u00f3. Est\u00e0 posat sobre el camp verd esquitxat amb petites taques vermelles. Si t’apropes a una d’aquestes, pots descobrir un hibisc. Aquestes flors estan formades per cinc p\u00e8tals tenyits de sang, i combinades amb l’herba creen un paisatge agradable als ulls. Penso que la natura est\u00e0 en perfecta harmonia. Senzillament, tot quadra a la perfecci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Em trec les sabates i m’incorporo, fins a quedar-me asseguda com un indi. Aquesta postura em recorda el meu germ\u00e0… Quins temps! De sobte, per\u00f2, hi ha un petit canvi a l’ambient. La pau es trenca. Els meus sentits detecten un soroll, i el meu cap es mou immediatament cap a l’origen d’aquest. Obro els ulls tot el que puc, per\u00f2 no veig res. Torno a escoltar-lo, per\u00f2 ara el sento des de l’altre costat. Torno a girar el cap i aquesta vegada m’incorporo. Intento fixar la meva vista entre l’herba, per\u00f2 el sol no m’ho permet. Em poso una m\u00e0 al front, tapant el llum, i em torno a fixar. Llavors la veig. \u00c9s ben petita, per\u00f2 t\u00e9 clar per on va. La taca vermella es mou \u00e0gilment per l’herba. Una guineu surt del seu cau perfectament camuflat entre les flors, i camina r\u00e0pidament cap a un lloc aparentment clar. Quan veig que el seu dest\u00ed \u00e9s un petit pomer, em fixo i veig a una figura que est\u00e0 al costat del seu tronc. Tenint en compte l’altura que ha de tenir, deu ser un infant. Deixant les sabates on soc, avan\u00e7o lentament cap a la seva silueta, i m’ajupo quan estic a prou dist\u00e0ncia per veure’l. Em torno a posar la m\u00e0 de manera que em tapi el llum i em fixo en la seva aparen\u00e7a. Els seus cabells s\u00f3n daurats com l’or, i formen petits tirabuixons. La seva dol\u00e7a cara forma una expressi\u00f3 innocent, I la seva postura tamb\u00e9 ho mostra. El que m\u00e9s em sorpr\u00e8n \u00e9s la seva vestimenta perqu\u00e8 sembla que estigui treta d’un conte infantil: porta una samarreta de color verd i de m\u00e0niga curta, i uns pantalons del mateix color, per\u00f2 llargs i amples. A la cintura, porta una petita cinta de color vermell, el mateix color que els quatre botons i el lla\u00e7 del coll. Tothom qui el vei\u00e9s diria que \u00e9s un pr\u00edncep, per\u00f2 en realitat sembla un nen…<\/p>\n\n\n\n
La guineu s’apropa a poc a poc a ell, i, quan la veu, li diu amb una veu suau com el cot\u00f3:<\/p>\n\n\n\n
– Bon dia.<\/p>\n\n\n\n
– Bon dia- li contesta l’animal.<\/p>\n\n\n\n
– Qui ets? Ets molt maca…- diu amb un to de veu suau.<\/p>\n\n\n\n
– Soc la guineu…<\/p>\n\n\n\n
– Vine a jugar amb mi, estic trist…- diu mentre abaixa el cap lleugerament.<\/p>\n\n\n\n
I efectivament sembla trist, els ulls m’ho diuen tot. El conjunt dels gestos, la veu, el seu to, les petites frases que formula i la construcci\u00f3 d’aquestes demostra que est\u00e0 trist. A continuaci\u00f3 em fixo en ella, que el mira amb sorpresa, per\u00f2 li contesta les preguntes que li fa. La conversa segueix fluidament i parlen de la domesticaci\u00f3, de l’amistat, dels homes i de la ca\u00e7a. Quan decideixen el que faran, ell s’asseu a l’herba i ella fa el mateix, per\u00f2 a uns metres de dist\u00e0ncia. Segueixo estant en la mateixa posici\u00f3, ja que cap dels dos m’ha vist. Observo atentament la situaci\u00f3 que estic presenciant en silenci. Quan ha passat massa poc temps, ell s’aixeca suaument del terra i s’acomiada de la guineu, despr\u00e9s comen\u00e7a a caminar tur\u00f3 avall amb un pas m\u00e9s aviat lent. Ella el segueix amb la mirada, fins que es perd del seu camp de visi\u00f3. Llavors, torna a c\u00f3rrer al seu cau de la mateixa manera que n’ha sortit: dissimulada i sigil\u00b7losament. Despr\u00e9s de perdre-la de vista torno a mirar el paisatge, i tot segueix igual. Les flors ballen al ritme del vent t\u00edpic de la nit, el roure sacseja les seves fulles, i algunes d’elles cauen. L’herba tamb\u00e9 es mou, en harmonia amb tot. Res ha canviat, excepte el color del cel. Com si no hagu\u00e9s passat res, com si l’amistat entre una guineu i el petit pr\u00edncep mai hagu\u00e9s comen\u00e7at i com si la uni\u00f3 d’aquests dos individus mai hagu\u00e9s estat destinada a passar i a durar per sempre.<\/p>\n\n\n\n
Ariadna Ru\u00edz
4t ESO
Acc\u00e8ssit narraci\u00f3 2n cicle<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Agafo aire profundament i l’expulso per la boca. Toco la rasposa herba amb els dits<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1184"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1184"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1184\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1187,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1184\/revisions\/1187"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1184"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1184"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1184"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}