De tant en tant, potser un parell de cops l’any, penso que soc mediocre. Durant una tarda, que pot arribar allargar-se’m fins ben entrada la nit, arrossego la vella i rovellada cadira de l’escriptori per tota la casa, fins al pati, i tan delicadament com puc, pentino les herbes i solco la terra amb les seves rodes, que el temps i l’\u00f2xid han condemnat a mai m\u00e9s tornar a girar i a oferir un lament constant en forma d’una simfonia de grinyols, a la que els gats del barri s’han animat alguna vegada a acompanyar amb els seus miols. M’hi assec, confiant cegament que aquells coixins durs i famolencs, aquella pell escamada i gastada i aquella fusta estellada, m’aguantin m\u00e9s del que m’aguanto jo, espero pacientment que la terra em doni arrels i el garb\u00ed prou for\u00e7a i coratge per fer el que em cal fer. Em trec la pipa de la butxaca i un llum\u00ed esgarrapa la caixa i s’enc\u00e9n valent, una flama tremola desafia al llevant que bufa de mar endins i em tenyeix el bigoti de boira i sal. I mentre amb la meva respiraci\u00f3 pausada, la pipa escup fum com ho faria el tub d’escapament d’una vella vespa, prenc la meva copa i brindo amb les meves pors fins que el vidre s’esquerda, i em resigno a escoltar amb el cor a la m\u00e0, tot all\u00f2 que en un rampell jo mateix sigui capa\u00e7 de dir-me. Respiro profundament, acluco els ulls… i penso que soc mediocre. (La meva mare que \u00e9s psic\u00f2loga, diu que \u00e9s normal, el meu pare, que \u00e9s normal, diu que \u00e9s de psic\u00f2leg)<\/p>\n\n\n\n
Quan era petit, solia pensar que era un geni, de fet encara avui ho penso a vegades, i el cor em galopa confiat a dins del pit, i quatre o cinc papallones trapelles baten fren\u00e8ticament les ales fins que el meu est\u00f3mac els demana treva, el meu cant fa emmudir la tramuntana i la meva riallada esquerda el cel, i damunt la serralada, m\u2019al\u00e7o immutable sobre un mar de boira, plantant cara al sol, l’\u00fanic que pot fer-me ombra. I \u00e9s precisament all\u00ed, al sostre del m\u00f3n, i en aquell moment, impossible d’ancorar al mar del temps, que se’m presenta un pensament esgarrif\u00f3s, un calfred em recorre l’esquena de dalt a baix i m’esborrona les ales, converteix el galop en trot i les papallones en erugues altre cop. Un mestral assedegat de sang i tinta em llepa la cara i em crida en un sospir ofegat: Ets digne d’esquerdar el cel sota el que s’alcen muntanyes m\u00e9s altes que les teves, qui ets per fer emmudir els vents que duen amb ells veus que han estat m\u00e9s s\u00e0vies que tu, quina grandesa hi haur\u00e0 mai en el que puguin escriure mans com les teves, quina bellesa hi haur\u00e0 mai, en un text com aquest, en una vida plena de faltes d’ortografia?<\/p>\n\n\n\n
I \u00e9s aleshores quan torno a ser a la meva cadira de l’escriptori, arrelada al pati. I deixant caure a terra copa i pipa i prenc al\u00e8 en un panteix ag\u00f2nic, en un desesperat intent d’aferrar-me a aquell record (escriure i respirar sempre m’han semblat bons intents d’aferrar-nos), a aquelles paraules: Jo, geni? Potser amb jota. Mediocre?, m\u00e9s aviat amb accent obert a la o. Fa mal als ulls oi? Cada sanglot esdev\u00e9 text i cada text nou al\u00e8, i en cada vers al que m’arrapo l’accent absent esdev\u00e9 agulla incandescent, cada doble essa un estrip i cada redund\u00e0ncia un rebreg i de cop i volta all\u00f2 que era jo, ja no hi \u00e9s, cremen els seus bocins rebregats al terra de les entranyes:” No, digueu-li que torni, que ve l’hivern i el fred, que vull recuperar el que va ser meu, que \u00e9s cert que la meva ploma t\u00e9 un do per a l’ofensa ortogr\u00e0fica, que juga a escriure en clau de fa els cors per als cants de sirena i de tant en tant udola tinta amb la lluna plena, filla prodiga d\u2019una generaci\u00f3 que no creu en l\u2019amor, i aguda sega aquelles males lleng\u00fces que sempre expectants i assedegades de tinta fan c\u00f3rrer rius de sang sobre els textos innocents que ella ha teixit, textos en els que potser mai hi haur\u00e0 cap bellesa, que tindran tant de mi com mar hi ha en una petxina, sobre els que s’acumular\u00e0 la pols i que es perdran quan bufi el xaloc i pugi la marea, per\u00f2 vull que siguin els meus. Vull que amb les meves entranyes com a tel\u00f3 de fons dansi la meva ploma entre escrits i relats que em facin sentir viva entre les seves p\u00e0gines malgrat que estiguin teixint una soga al voltant del meu coll amb les seves paraules. Vull seguir escrivint, fins i tot si no ho mereixo, fins i tot si s\u00f3c mediocre, perqu\u00e8 quan alg\u00fa s\u2019agafa amb for\u00e7a aquells folis que s\u00f3n molt m\u00e9s que folis i els llegeix en veu alta, jo s\u00f3c altre cop al cim del m\u00f3n, amb el cor a la gola i el galop a les temples, i en aquell moment, impossible d’ancorar al mar del temps un pensament esgarrif\u00f3s em recorrer l’esquena de dalt a baix i em dibuixa les ales: ser\u00e9 jo qui els escriu, o potser s\u00f3n ells que m’escriuen? El vent s\u2019end\u00fa qualsevols possible resposta, mentiria vilment si digu\u00e9s que en tinc una de satisfactoria, clara i n\u00edtida, tal gosadia tan sols mereixeria ser pastura pel foc, potser com aquest escrit, potser com aquest \u00faltim lament d\u2019un mediocre amb pell de geni, potser com aquestes paraules, que no son res, i que son la prova irrefutable, bruta de realitat i tacada de desenganys, que \u00e9s aquest dubte el que em fa viure, ser i estar, i que cercar\u00e9 aquest moment fins el dia que se’m acabi el temps, i acluqui els ulls a la cadira de l\u2019escriptori arrelada al pati per \u00faltima vegada, tota la vida. Vull escriure, si us plau, fins i tot si ho faig amb faltes d’ortografia.<\/p>\n\n\n\n
Mar Nieto
1r Batxillerat
Acc\u00e8ssit narraci\u00f3 batxillerat<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
De tant en tant, potser un parell de cops l’any, penso que soc mediocre. Durant<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1191"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1191"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1191\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1192,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1191\/revisions\/1192"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1191"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1191"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1191"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}