Amb les mans emmanillades, no tinc res m\u00e9s a fer excepte escoltar com l’inspector regala l\u2019entreteniment que reclamen les cares conegudes del meu voltant. \u00c9s dolor\u00f3s, no ho nego, saber que dep\u00e8n d\u2019un sol home recuperar o no la meva llibertat, per la qual vaig prendre decisions que l’inspector ha descobert, he de recon\u00e8ixer, amb una sorprenent rapidesa.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019opini\u00f3 dels altres mai no ha afectat gaire la meva pr\u00f2pia, per\u00f2 tot i aix\u00f2 no puc evitar sentir certa incomoditat davant els constants murmuris de les dones m\u00e9s velles del poble. Entenc que se’n parli, de la nostra situaci\u00f3, per\u00f2 em desagrada quan treuen les seves pr\u00f2pies conclusions sobre els motius dels meus actes. Pot no semblar-ho, per\u00f2 jo estimava al meu marit, i aix\u00f2 no \u00e9s pas mentida. Potser aquest amor va estar fabricat pel meu cervell, pel seu instint de superviv\u00e8ncia o per pressi\u00f3 social, per\u00f2 sigui quin sigui el seu origen era real. Aix\u00f2 no obstant, quan em vaig trobar en abs\u00e8ncia del meu home, vaig descobrir una cosa que estimava m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n
Si hi ha un dia que recordo m\u00e9s que el dia que va tornar de la guerra, \u00e9s el dia que hi va marxar. La jo d\u2019aquell mat\u00ed es va aixecar del llit amb gran dificultat, causada per una combinaci\u00f3 de por, pena, incertesa i angoixa. Com \u00e9s natural, m\u2019espantava la possibilitat que el meu marit es convert\u00eds en un altre dels milers de soldats que s\u2019havien sacrificat pel pa\u00eds, el que em convertiria en una v\u00eddua sense descend\u00e8ncia. Feia temps que no estava sola i havia oblidat a confiar en les meves capacitats de valer per mi mateixa, el qual ara trobo certament ir\u00f2nic.<\/p>\n\n\n\n
Les dones del poble no vam trigar a fer pinya. Pass\u00e0vem el dia totes juntes, a les cases de les altres, pels carrers del poble, o a la taverna amb els m\u00e9s vells. Al principi tot era silenci i m\u00e0scares de temor, per\u00f2 amb el poble gaireb\u00e9 a les nostres mans totes ens en vam oblidar, potser massa r\u00e0pid i tot, de les nostres penes i vam comen\u00e7ar a gaudir de la nostra llibertat.<\/p>\n\n\n\n
Quatre anys despr\u00e9s, els homes van anar tornant amb un interval de temps d\u2019un m\u00e9s. El meu marit va ser dels darrers a causa de la llunyania del lloc on havia estat destinat. El grup de germanor que hav\u00edem forjat les dones es va convertir en un record i cadascuna va anar tornant a poc a poc a aquella vida d\u2019impot\u00e8ncia que havia tingut i no trobava a faltar. Jo hi pensava com una fam\u00edlia de la qual els membres s\u2019anaven independitzant, excepte que en el nostre cas era en sentit contrari, ja que pass\u00e0vem de tenir una vida pr\u00f2pia a dependre d\u2019una
altrpersona.<\/p>\n\n\n\n
Quan tots els supervivents van haver tornat, no va trigar a apar\u00e8ixer el primer cad\u00e0ver. Es tractava d\u2019un home que s\u2019havia casat mesos abans de l\u2019inici de la guerra amb una de les solteres m\u00e9s joves del poble. Durant la pres\u00e8ncia del seu marit, ella sempre havia passat molt desapercebuda, observant els carrers des de darrere les cortines, per\u00f2 no em va sorprendre quan una altra dona em va explicar en secret que la jove havia provocat la mort del seu marit, ja que jo mateixa sabia per paraules de la noia que sempre l\u2019havia detestat. La not\u00edcia es va escampar entre les dones, que ens comunic\u00e0vem com pod\u00edem quan ens trob\u00e0vem al mercat, rentant la roba, o escap\u00e0vem amb alguna excusa. Vaig saber m\u00e9s tard que la noia havia enverinat al seu marit, per\u00f2 la policia va declarar que la causa de la defunci\u00f3 havia estat un problema m\u00e8dic, ja que la subst\u00e0ncia no deixava cap mena de rastre. Encara avui no tinc consci\u00e8ncia d\u2019on va aconseguir-la, tot i que m\u00e9s tard arrib\u00e9s tamb\u00e9 a les meves mans.<\/p>\n\n\n\n
M\u00e9s casos semblants es van donar despr\u00e9s d\u2019aquest. Quan hav\u00edem tastat la llibertat, era impossible oblidar-la i retornar a les nostres vides submises, on qualsevol opini\u00f3 que no fos sobre el sopar o la neteja de la casa era ridiculitzada i, en alguns casos, fins i tot castigada amb viol\u00e8ncia f\u00edsica. Haver se casat per amor, era una cosa poc freq\u00fcent, ja que en el fons les parelles no eren res m\u00e9s que negocis camuflats entre fam\u00edlies. Dins les possibilitats jo em podia considerar afortunada. Si hagu\u00e9s tingut elecci\u00f3, dubto que m’hagu\u00e9s casat amb el meu marit per amor, per\u00f2 no era un mal home, i per aix\u00f2 vaig trigar tant a fer el que ara nom\u00e9s em penedeixo de no haver fet abans.<\/p>\n\n\n\n
Em va preguntar m\u00e9s d\u2019una vegada perqu\u00e8 estava tan callada des que havia tornat. Deia que semblava jo m\u00e9s traumatitzada que ell, que havia vist morir m\u00e9s de cent homes com si fossin llumins que s\u2019apaguen d\u2019una bufada. Si hagu\u00e9s respost amb sinceritat, dubto que li hagueren complagut les meves paraules. Un dia, empesa per una r\u00e0fega cega d\u2019esperan\u00e7a, vaig suggerir viure vides separades. Viure en cases diferents i no tenir cap mena de lla\u00e7 econ\u00f2mic, nom\u00e9s estar casats davant els ulls controladors del poble. Va respondre amb una forta rialla i dient que no em deixava. Aquestes paraules em van travessar la ment com una bala, matant qualsevol dubte o futur remordiment. Mesos abans, no necessitava el consentiment de ning\u00fa, podia viure com volgu\u00e9s, i l\u2019\u00fanic que m\u2019espiava dins casa meva eren els retrats de les parets. Vaig visualitzar com volia que fos el meu futur, sense rebre ordres de ning\u00fa. Podia escapar-me, s\u00ed, per\u00f2 una dona sola sense diners ni fam\u00edlia, que havia rebutjat el seu dest\u00ed, no tenia opcions. Vaig arribar a la mateixa conclusi\u00f3 que la resta de dones: per ser lliure m\u2019havia de convertir en v\u00eddua, que la gent penses que
m\u2019havia quedat sola per falta de fortuna en comptes d\u2019haver-ho escollit. Havia d\u2019aparentar ser una v\u00edctima del dest\u00ed.<\/p>\n\n\n\n
Quan tot va acabar, em vaig convertir un altre cop en la versi\u00f3 m\u00e9s feli\u00e7 de mi mateixa, fins que l\u2019inspector va arribar al poble per investigar el gran nombre de morts per temes m\u00e8dics que s\u2019havien produ\u00eft i que havien arribat a un nombre tan alt que havien despertat sospites. I ara aqu\u00ed estic, asseguda al jutjat amb la meva fam\u00edlia reunida un altre cop, mentre un jutge em pregunta si em sento culpable. I la veritat \u00e9s que no, ja que la culpabilitat \u00e9s per persones insegures, i jo mataria mil homes m\u00e9s per tal de ser lliure.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Amb les mans emmanillades, no tinc res m\u00e9s a fer excepte escoltar com l’inspector regala<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1218"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1218"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1218\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1220,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1218\/revisions\/1220"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1218"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1218"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1218"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}