{"id":829,"date":"2021-04-27T08:27:36","date_gmt":"2021-04-27T08:27:36","guid":{"rendered":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/?p=829"},"modified":"2021-04-27T08:28:04","modified_gmt":"2021-04-27T08:28:04","slug":"desastres-naturals-o-humans","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/2021\/04\/27\/desastres-naturals-o-humans\/","title":{"rendered":"DESASTRES NATURALS, O HUMANS?"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Avui dia, no ens sorpr\u00e8n massa sentir a parlar sobre la inundaci\u00f3 d\u2019algun poble, l\u2019ona de calor en tot un pa\u00eds o l\u2019incendi que ha arrasat hect\u00e0rees d\u2019algun bosc. Al cap i a la fi, no \u00e9s res nou ni estrany. Tot el contrari. Segons sembla, cada cop s\u00f3n m\u00e9s freq\u00fcents. Aqu\u00ed \u00e9s on apareix la primera pregunta: per qu\u00e8 esdeveniments que poden arribar a ser devastadors, s\u00f3n cada cop m\u00e9s habituals? \u00c9s possible que sigui culpa nostra?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Parlem de desastres naturals quan volem fer refer\u00e8ncia a les p\u00e8rdues materials produ\u00efdes per culpa d\u2019anomalies de la natura com: tsunamis, terratr\u00e8mols, tempestes\u2026<\/strong><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

CAUSES<\/strong>:<\/p>\n\n\n\n

Tal com indica el seu nom, aquests tipus de cat\u00e0strofes s\u00f3n provocades per fen\u00f2mens de la natural o anomalies que sobrepassen el l\u00edmit de la normalitat i que posen en risc la vida humana i animal. Per\u00f2, de veritat no hi ha m\u00e9s possibles causes? Diferents experts afirmen que els humans estan modificant el cicle de vida de la terra, intervenint en la natura de manera abusiva i descontrolada; la desforestaci\u00f3, les sequeres, cert tipus de tempestes i el canvi clim\u00e0tic s\u00f3n les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019aquestes actituds. Tots ells, fen\u00f2mens que poden provocar dificultats per la nostra pr\u00f2pia exist\u00e8ncia, a curt o a llarg termini.<\/p>\n\n\n\n

CONSEQ\u00dc\u00c8NCIES<\/strong>:<\/p>\n\n\n\n

Sens dubte, els desastres naturals han arribat a comportar conseq\u00fc\u00e8ncies demogr\u00e0fiques significatives per a moltes poblacions. Han destru\u00eft llars, han separat fam\u00edlies i s\u2019han emportat al voltant de 425 mil vides en les \u00faltimes d\u00e8cades.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed i tot, sembla que com m\u00e9s augmenta el nombre de desastres, menys morts s\u00f3n registrades. Aquesta informaci\u00f3 es pot veure reflectida en el gr\u00e0fic que tenim a continuaci\u00f3. F\u00e0cilment podem apreciar l\u2019increment de desastres que hi ha hagut des del 1900 i la caiguda de morts registrades cada d\u00e8cada.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Aquestes xifres nom\u00e9s les podem atribuir a les millores que s\u2019han fet en les poblacions i a les mesures de prevenci\u00f3, les quals, sens dubte, han resultat profitoses. Aix\u00f2 s\u00ed, aquestes xifres no ens han de tranquil\u00b7litzar, ja que, per moltes morts que evitem, els desastres naturals segueixen augmentant i destrossant poblacions senceres. Les morts s\u00f3n conseq\u00fc\u00e8ncies devastadores que a ning\u00fa li agrades, per\u00f2 no s\u00f3n les \u00faniques.<\/p>\n\n\n\n

Un dels principals problemes a llarg termini causats pels desastres naturals s\u00f3n els despla\u00e7aments de poblaci\u00f3. ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats) afirma que cada segon que passa, una persona ha de fugir del seu pa\u00eds per culpa d\u2019un desastre natural i s\u2019ha de traslladar per buscar algun lloc amb millors condicions de vida. El 2019, l\u2019IDMC (Internal Displacement Monitoring Center), va registrar 24,9 milions de despla\u00e7aments nou provocats per uns 1900 desastres en 140 pa\u00efsos del m\u00f3n. Moltes d\u2019aquestes persones segueixen sense un lloc fix on viure o ho fan en pitjors condicions que abans.<\/p>\n\n\n\n

Aquest gr\u00e0fic mostra el total de nous despla\u00e7ament registrats el 2019. Els blaus s\u00f3n els provocats per desastres (especifica per quins tipus):<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

AJUDA VOLUNT\u00c0RIA<\/strong> (entrevista)<\/strong>:<\/p>\n\n\n\n

S\u00f3n moltes les ONG que es dediquen a ajudar a les poblacions afectades construint cases o prestant ajuda sanit\u00e0ria. Una d\u2019elles, amb la qual hem establit contacte, \u00e9s la de Medicus Mundi<\/a>. F\u00e8lix Fuentenebro membre d\u2019aquesta ONG va accedir a respondre unes quantes preguntes sobre qu\u00e8 \u00e9s el que feien.<\/p>\n\n\n\n

A quantes v\u00edctimes de desastres naturals ateneu?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Dep\u00e8n de la cat\u00e0strofe, de la poblaci\u00f3 afectada i dels fons que tinguem i puguem assignar a l\u2019emerg\u00e8ncia. Per norma procurem arribar al major nombre de persones afectades que puguem, intervenint en q\u00fcestions que tinguin a veure amb la salut.<\/p>\n\n\n\n

Quin continent freq\u00fcenteu m\u00e9s per aquest tipus d\u2019emerg\u00e8ncies?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Nom\u00e9s intervenim en aquells pa\u00efsos en els quals ja estem treballant en projectes de desenvolupament. Aix\u00f2 ens permet posar la infraestructura que tenim en el pa\u00eds al servei de l\u2019emerg\u00e8ncia. Les nostres intervencions estan relacionades amb els hams bruns, especialment en la zona de Sahel (Burkina, Mali, Maurit\u00e0nia\u2026) i pel fenomen del nen a l\u2019Am\u00e8rica llatina.<\/p>\n\n\n\n

Quan comenceu a actuar en el cas d\u2019alguna cat\u00e0strofe natural?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Dep\u00e8n de l\u2019emerg\u00e8ncia. Tenim dues l\u00ednies d\u2019intervenci\u00f3. Una t\u00e9 a veure amb la prevenci\u00f3 de desastres (intervenim abans que succeeixin per pal\u00b7liar els seus efectes). Un cop succeeixen, intervenim en el que es denomina segona fase de l\u2019emerg\u00e8ncia, un cop passada la fase d\u2019urg\u00e8ncia, la qual acostuma a durar entre set i deu dies.<\/p>\n\n\n\n

Quin paper jugueu per ajudar a la poblaci\u00f3 afectada?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Intervenim en temes sanitaris donant suport a l\u2019autoritat sanit\u00e0ria. La intervenci\u00f3 dep\u00e8n de la gravetat de l\u2019emerg\u00e8ncia i de la capacitat de l\u2019autoritat local. Atenem a v\u00edctimes, proporcionem aliments i abric a la poblaci\u00f3 afectada, equipem centres\u2026.<\/p>\n\n\n\n

Amb quin tipus de problemes o situacions us trobeu en arribar a la zona afectada?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per l\u2019hum\u00e0, persones que han perdut el poc que tenien, que de vegades no troben als seus \u00e9ssers estimats i no saben si estan b\u00e9, que no tenen mitjans per subsistir\u2026. Perdudes del seu mitj\u00e0 de vida, treball, collites, etc.<\/p>\n\n\n\n

Quin \u00e9s el desastre natural al qual heu assistit que ha tingut conseq\u00fc\u00e8ncies majors per a la poblaci\u00f3 afectada?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019hurac\u00e0 Mitch <\/a>i la fam que de manera reiterada que es produeixen a la zona de Sahel. En el cas d\u2019emerg\u00e8ncies b\u00e8l\u00b7liques, el genocidi de Ruanda.<\/p>\n\n\n\n

En l\u2019\u00faltima d\u00e8cada, heu notat algun tipus de canvis en la tipologia dels desastres o en la freq\u00fcentaci\u00f3 d\u2019aquests?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

S\u00ed, cada vegada s\u00f3n m\u00e9s freq\u00fcents les emerg\u00e8ncies clim\u00e0tiques \u2026<\/p>\n\n\n\n

Gr\u00e0cies a ONG com aquesta, les necessitats m\u00e9s b\u00e0siques de les v\u00edctimes dels desastres s\u00f3n cobertes temporalment. Aix\u00ed i tot, res pot assegurar que la gent que ja ha patit algun desastre, no en torni a viure algun m\u00e9s degut a la zona on viu. Hi ha pa\u00efsos on aquest tipus de successos s\u00f3n tan freq\u00fcents que algunes ONG s\u2019hi dediquen \u00fanicament a ells. Altres, han hagut de comen\u00e7ar a gastar diners per prevenir emerg\u00e8ncies clim\u00e0tiques que abans no els afectaven i aix\u00f2 \u00e9s, en gran part, culpa nostra.<\/p>\n\n\n\n

Les dades ho confirmen i els experts tamb\u00e9. Si no volem que els desastres naturals comencin a formar part de la nostra rutina, hem de provocar un canvi. Un que nom\u00e9s podem fer nosaltres i que ha de comen\u00e7ar ja.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Noa Jim\u00e9nez, Marta Castany i Jana Prats<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui dia, no ens sorpr\u00e8n massa sentir a parlar sobre la inundaci\u00f3 d\u2019algun poble, l\u2019ona<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":831,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[4],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/829"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=829"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/829\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":833,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/829\/revisions\/833"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/831"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=829"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=829"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=829"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}