{"id":841,"date":"2021-04-29T08:26:46","date_gmt":"2021-04-29T08:26:46","guid":{"rendered":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/?p=841"},"modified":"2021-04-29T08:26:46","modified_gmt":"2021-04-29T08:26:46","slug":"el-forat-a-la-capa-dozo-una-porta-a-lextincio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/2021\/04\/29\/el-forat-a-la-capa-dozo-una-porta-a-lextincio\/","title":{"rendered":"EL FORAT A LA CAPA D\u2019OZ\u00d3: UNA PORTA A L\u2019EXTINCI\u00d3?"},"content":{"rendered":"\n

La vida al nostre planeta, en part dep\u00e8n d\u2019una capa de gas anomenat oz\u00f3 que es troba situada entre els 20 i 40 quil\u00f2metres d\u2019altura, en una capa de atmosfera anomenada estratosfera on hi ha una concentraci\u00f3 relativament alta d\u2019oz\u00f3. Malauradament en aquesta capa hi existeix un forat en el qual no hi ha oz\u00f3. La disminuci\u00f3 de l\u2019oz\u00f3, i per tant la causa del forat, \u00e9s deguda a l\u2019augment de clorofluorocarbonats<\/a> a l\u2019atmosfera, que es combina amb l\u2019oz\u00f3 i el destrueix. Si es produ\u00eds un fort afebliment de la capa d\u2019oz\u00f3, s\u2019incrementaria molt la quantitat de radiaci\u00f3 ultraviolada que arribaria a la Terra i patir\u00edem molts efectes en el nostre cos com diferents mutacions que ens podrien portar a diferents malalties i a alteracions del sistema immunol\u00f2gic. Tamb\u00e9 pot afectar a molt\u00edssims aspectes en la natura com per exemple a les plantes i cultius sensibles a la radiaci\u00f3 ultraviolada.<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

QU\u00c8 \u00c9S LA CAPA D\u2019OZ\u00d3?<\/h4>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Cada mol\u00b7l\u00e8cula d\u2019oz\u00f3 (O3) est\u00e0 formada per tres \u00e0toms d\u2019oxigen, en lloc dels dos \u00e0toms que tenen les mol\u00e8cules d\u2019aquest darrer element. A l\u2019atmosfera, l\u2019oz\u00f3 es forma a partir de l\u2019oxigen per acci\u00f3 de la radiaci\u00f3 ultraviolada. L\u2019oz\u00f3, a nivell de la superf\u00edcie de la Terra, \u00e9s molt oxidant i t\u00f2xic, per\u00f2 en aquella altura els seus efectes sobre la vida en el planeta s\u00f3n molt beneficiosos.<\/p>\n\n\n\n

La capa d\u2019oz\u00f3 o ozonosfera \u00e9s la zona de l\u2019estratosfera terrestre que cont\u00e9 una concentraci\u00f3 relativament alta d\u2019oz\u00f3. Mentre que la concentraci\u00f3 mitjana d\u2019oz\u00f3 a l\u2019atmosfera \u00e9s 0.3 ppm (parts per mili\u00f3), en la capa d\u2019oz\u00f3 pot arribar a les 15 ppm. Aquesta capa s\u2019est\u00e9n aproximadament dels 15 als 40 km d\u2019altitud i reuneix el 90% de l\u2019oz\u00f3 present en l\u2019atmosfera. Tamb\u00e9 absorbeix del 97% al 99% de la radiaci\u00f3 ultraviolada d\u2019alta freq\u00fc\u00e8ncia provinent del Sol. L\u2019escut d\u2019oz\u00f3 filtra les radiacions solars, de tal manera que les radiacions ultraviolades m\u00e9s nocives amb prou feines poden travessar-lo i no arriben a la superf\u00edcie de la Terra. Sense la capa d\u2019oz\u00f3, la vida a la Terra desapareixeria. <\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

La capa d\u2019oz\u00f3 va ser descoberta a l\u2019any 1913 pels f\u00edsics francesos Charles Fabry<\/a> i Henri Buisson<\/a>. Les seves propietats van ser examinades en detall pel meteor\u00f2leg brit\u00e0nic G.M.B. Dobson<\/a>, que va desenvolupar un senzill espectrofot\u00f2metre (l\u2019espectrofot\u00f2metre Dobson) que podia ser usat per mesurar l\u2019oz\u00f3 de l\u2019estratosfera des de la superf\u00edcie terrestre. Entre els anys 1928 i 1958 Dobson va establir una xarxa mundial d\u2019estacions de monitoratge d\u2019oz\u00f3 que encara continuen operant en l\u2019actualitat. La unitat Dobson, una unitat de mesura de quantitat d\u2019oz\u00f3, va ser anomenada en el seu honor.<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

PER QU\u00c8 HI HA UN FORAT A LA CAPA D\u2019OZ\u00d3? COM S\u2019HA ORIGINAT?<\/h4>\n\n\n\n

El 1985, els cient\u00edfics van descobrir que la quantitat d\u2019oz\u00f3 damunt de l\u2019Ant\u00e0rtida havia minvat de manera molt important. El forat de la capa d\u2019oz\u00f3 \u00e9s un efecte de la contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica de la Terra que consisteix a una disminuci\u00f3 d\u2019oz\u00f3 a l\u2019estratosfera suposadament a causa de l\u2019emissi\u00f3 a l\u2019aire per part de les persones de subst\u00e0ncies que reaccionen i minven l\u2019oz\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

La teoria m\u00e9s encertada fins a l\u2019actualitat \u00e9s que la disminuci\u00f3 de l\u2019oz\u00f3 de l\u2019estratosfera \u00e9s deguda a l\u2019augment de clorofluorocarbonis (CFC<\/a>) a l\u2019atmosfera, que es combina amb l\u2019oz\u00f3 i el destrueix. Els CFC s\u00f3n gasos que es fan servir per produir temperatures baixes en frigor\u00edfics, aparells d\u2019aire condicionat i en els a\u00efllants. Tamb\u00e9 s\u2019utilitzen en alguns tipus de suro sint\u00e8tic i en la fabricaci\u00f3 d\u2019envasos de pl\u00e0stic. Durant molts anys, els CFC es van fer servir perqu\u00e8 els aerosols (laques, insecticides, escumes d\u2019afaitar) poguessin impulsar cap a fora els seu contingut. Els gasos CFC s\u00f3n molt estables a les temperatures de la superf\u00edcie de la Terra, per\u00f2 a mesura que pugen per les capes de l\u2019atmosfera, s\u00f3n sotmesos a temperatures m\u00e9s altes i es tornen inestables. Quan arriben a l\u2019estratosfera, les radiacions ultraviolades<\/a> (UV), provoquen que els CFC alliberin un radical de clor que queda lliure i pot atacar les mol\u00b7l\u00e8cules d\u2019oz\u00f3 (O3), separant d\u2019elles un \u00e0tom d\u2019oxigen que es fusiona amb el radical de clor, i es forma aix\u00ed una mol\u00b7l\u00e8cula de mon\u00f2xid de clor (ClO) i una mol\u00b7l\u00e8cula d\u2019oxigen (O2), de tal manera que la mol\u00b7l\u00e8cula d\u2019oz\u00f3 atacada desapareix. El problema \u00e9s molt greu perqu\u00e8 la mol\u00b7l\u00e8cula de mon\u00f2xid de clor (ClO) generada es trenca f\u00e0cilment i queda lliure de nou un radical de clor que pot atacar noves mol\u00e8cules d\u2019oz\u00f3. Per tant, una sola mol\u00b7l\u00e8cula de gas CFC pot destruir r\u00e0pidament milers de mol\u00b7l\u00e8cules d\u2019oz\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Els compostos del clor poden restar a l\u2019atmosfera durant m\u00e9s de cent anys, per tant, durant aquests cent anys poden estar destru\u00efnt l\u2019oz\u00f3. Actualment, hi ha un acord per deixar d\u2019utilitzar aquests compostos i substituir-los per d\u2019altres que no afectin la capa d\u2019oz\u00f3. Altres teories sostenen que la disminuci\u00f3 d\u2019oz\u00f3 \u00e9s un fenomen meteorol\u00f2gic natural, i que en realitat aquest augmenta o disminueix amb estacionalitat.<\/p>\n\n\n\n

A l\u2019hivern, es forma un corrent d\u2019aire a l\u2019estratosfera que rodeja els pols, anomenat v\u00f2rtex polar.<\/a> Quan la temperatura \u00e9s aproximadament -80 \u00b0C, l\u2019aire que queda atrapat es refreda produint n\u00favols polars estratosf\u00e8rics (PSC), els quals actuen com a catalitzador al proporcionar una superf\u00edcie per les reaccions en les quals el HCl de la Terra i ClONO2<\/sub> es converteixen en mol\u00e8cules de clor reactives. A l\u2019hivern austral de l\u2019Ant\u00e0rtida com que no hi ha radiaci\u00f3 solar, els radicals lliures no es formen, tot i aix\u00ed, es duen a terme reaccions heterog\u00e8nies a la superf\u00edcie.<\/p>\n\n\n\n

Quan comen\u00e7a la primavera austral, la radiaci\u00f3 solar interv\u00e9 a la reactivitat. Generalment provoca la s\u00edntesi de radicals lliures, fet que explica per qu\u00e8 la disminuci\u00f3 de la capa d\u2019oz\u00f3 a l\u2019Ant\u00e0rtida \u00e9s un fenomen anual. El forat \u00e9s major a la primavera que a l\u2019hivern.<\/p>\n\n\n\n

 Amb el seguiment observacional de la capa d\u2019oz\u00f3, dut a terme en els \u00faltims anys, s\u2019ha arribat a la conclusi\u00f3 que aquesta capa pot considerar-se seriosament amena\u00e7ada. Aquest \u00e9s el motiu principal pel qual es va reunir l\u2019Assemblea General de les Nacions Unides el 16 de setembre de 1987, firmant el Protocol de Montreal<\/a>. El 1994, l\u2018Assemblea General de les Nacions Unides<\/a> va proclamar el dia 16 de setembre com el Dia Internacional per a la Preservaci\u00f3 de la Capa d\u2019oz\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\n\n\n\n

EVOLUCI\u00d3 DEL FORAT A LA CAPA D\u2019OZ\u00d3 DES DEL 1979 FINS AL 2019<\/h4>\n\n\n\n
\"\"
Concentraci\u00f3 d\u2019oz\u00f3 alta (en vermell) i baixa (en blau) \u2013> FORAT<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\n\n\n\n

QUINES CONSEQ\u00dc\u00c8NCIES PATIRIEM SI EL FORAT INCREMENT\u00c9S?<\/h4>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

La capa d\u2019oz\u00f3 protegeix a les plantes i els organismes vius del planeta de la radiaci\u00f3 ultraviolada (UV) solar, per aix\u00f2, la seva reducci\u00f3 pot provocar danys al planeta en molts aspectes diferents. Per tant, el problema de desgastar-la \u00e9s aquest, que deixa passar a la radiaci\u00f3 ultravioleta que emet el sol, la qual \u00e9s tan dolenta pels \u00e9ssers vius que ens faira mutar ja que t\u00e9 una toxicitat molt alta. Aquestes diferents mutacions ens podrien portar a diferents malalties i a alteracions del sistema immunol\u00f2gic. <\/p>\n\n\n\n

Sense la capa d\u2019oz\u00f3, la vida a la Terra desapareixeria. En primer lloc, quedaria destru\u00eft el fitopl\u00e0ncton i aix\u00f2 produiria una alteraci\u00f3 greu en la cadena aliment\u00e0ria dels oceans. El creixement de les plantes terrestres tamb\u00e9 es veuria afectat, sobretot les plantes i els cultius sensibles als raigs ultraviolats.<\/p>\n\n\n\n

Les persones i els animals patirien greus problemes de salut: c\u00e0ncers de pell, cremades, afebliment de les defenses del cos i problemes de visi\u00f3. El forat ha crescut pr\u00e0cticament tots els anys, des de 1979 i cada vegada es va fent m\u00e9s gros i ens amena\u00e7a greument. S\u2019estima que una p\u00e8rdua de l\u20191% de la capa d\u2019oz\u00f3 pot comportar un increment del 2% de casos de c\u00e0ncer de pell, que actualment ja provoca 100.000 morts cada any al m\u00f3n. L\u2019enrariment greu de la capa d\u2019oz\u00f3 tamb\u00e9 pot provocar l\u2019augment dels casos de melanomes, de cataractes oculars i supressi\u00f3 del sistema immunitari en humans i en altres esp\u00e8cies. <\/p>\n\n\n\n

Aqu\u00ed hi ha una llista de conseq\u00fc\u00e8ncies que patiriem si el forat increment\u00e9s:<\/p>\n\n\n\n

  1. Danys en els ulls de les persones i dels animals. Augmentarien els problemes de cataractes i de ceguesa.<\/li>
  2. Alteracions en el sistema immunol\u00f2gic que ens farien m\u00e9s vulnerables als bacteris i virus.<\/li>
  3. Augment dels c\u00e0ncers de pell i de les dermatosis al\u00b7l\u00e8rgiques.<\/li>
  4. Augment del risc de cremades greus per exposici\u00f3 al Sol.<\/li>
  5. Es produirien m\u00e9s casos de malalties infeccioses.<\/li>
  6. Es farien malb\u00e9 molts material de construcci\u00f3 que es troben a l\u2019aire lliure.<\/li>
  7. Les plantes reduirien el seu creixement. Baixaria el rendiment dels conreus.<\/li>
  8. La radiaci\u00f3 ultraviolada afectaria la vida submarina i provocaria danys fins a 20 metres de profunditat.<\/li>
  9. El fitopl\u00e0ncton mar\u00ed disminuiria dr\u00e0sticament i tot el di\u00f2xid de carboni que absorbeix quedaria lliure en l\u2019atmosfera. L\u2019augment de CO2 incrementaria l\u2019efecte hivernacle i aix\u00f2 ajudaria a l\u2019escalfament global i al canvi clim\u00e0tic. <\/li><\/ol>\n\n\n\n
    \"\"<\/figure>\n\n\n\n

    La capa d\u2019oz\u00f3 no nom\u00e9s impedeix l\u2019entrada de la radiaci\u00f3 ultraviolada sin\u00f3 que tamb\u00e9 impedeix que l\u2019escalfor dels raigs solars entri en exc\u00e9s a l\u2019atmosfera. Si no hi hagu\u00e9s la capa d\u2019oz\u00f3 el planeta s\u2019escalfaria massa i no hi podria haver vida humana. Per tant, el forat a la capa d\u2019oz\u00f3 permet l\u2019entrada de m\u00e9s escalfor de la que cal al planeta i aix\u00f2 contribueix a l\u2019escalfament global i al canvi clim\u00e0tic. Si el forat es fes m\u00e9s gros, els pols acabarien desgla\u00e7ant-se i el nivell del mar augmentaria molt m\u00e9s, donat pas a la fi de moltes civilitzacions, ciutats, illes, pa\u00efsos i llocs del m\u00f3n que quedarien submergits.<\/p>\n\n\n\n

    \"\"
    UV-A: Raigs ultraviolats amb ones llargues (400 nm \u2013 315 nm) \/ UV-B: Raigs ultraviolats amb ones de mitjana dist\u00e0cia (315 nm \u2013 280 nm) \/ UV-C: Raigs ultraviolats amb ones curtes (280 nm \u2013 100 nm) nm = nan\u00f2metres<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
    \n\n\n\n

    OPINIONS DE TESTIMONIS i CINET\u00cdFICS SOBRE EL TEMA<\/h4>\n\n\n\n

    Hem preguntat a diferents persones i testimonis sobre el forat a la capa d\u2019oz\u00f3. Els hem preguntat: qu\u00e8 en pensen sobre el problema, quina soluci\u00f3 creuen que hi pot haver i de qui creuen que \u00e9s la culpa, quines conseq\u00fc\u00e8ncies creuen que comportar\u00e0 el forat, etc.<\/p>\n\n\n\n

    An\u00f2nim 1: el problema \u00e9s que els pa\u00efsos que no creuen en que hi ha la capa d\u2019oz\u00f3 fan molt \u00fas de les ind\u00fastries i les combustions que van al cel s\u00f3n perjudicials i fan el forat en la capa. La possible soluci\u00f3 seria reduir la quantitat de gasos que es deixen anar al cel. Els culpables s\u00f3n els pa\u00efsos de grans ind\u00fastries que no son conscients del problema que hi ha o no hi creuen.<\/p>\n\n\n\n

    An\u00f2nim 2: Evidentment la culpa \u00e9s de la societat. El problema \u00e9s grav\u00edssim i l\u2019\u00fanica soluci\u00f3 \u00e9s conscienciar a la societat i que els governs hi creguin per tal de que s\u2019apliquin canvis legislatius a favor del medi ambient. <\/p>\n\n\n\n

    An\u00f2nim 3: Penso que aquest problema no \u00e9s tan greu i que no passa res si hi ha un petit forat a la capa d\u2019oz\u00f3. No ens morirem perqu\u00e8 creixi el forat i les conseq\u00fc\u00e8ncies no s\u00f3n tan greus. A mi personalment no m\u2019interessa molt el tema i si alg\u00fa ho vol arreglar doncs que ho fagi per\u00f2 penso que el m\u00e9s important ara \u00e9s que tothom se centri en els problemes actuals.<\/p>\n\n\n\n

    An\u00f2nim 4:  Personalment crec que la poblaci\u00f3 i sobretot  el sector industrial ha de prendre consci\u00e8ncia de la problem\u00e0tica del forat de la capa d\u2019oz\u00f3 i per aix\u00f2 falta informar a la gent de les conseq\u00fc\u00e8ncies que comporta com \u00e9s el fet de que pot incrementar els c\u00e0ncers de pell per exemple. L\u2019\u00fas d\u2019esprais,  de compostos hidroclorats en general fa que el forat augmenti per tant s\u2019haurien de trobar altres alternatives en quan als envasos, pl\u00e0stics, etc.<\/p>\n\n\n\n

    Les opinions dels cient\u00edfics coincideixen totes en una cosa, que no som molt conscients del problema que ens pot portar aix\u00f2 i que pot ser una cosa molt greu per la humanitat, l\u2019extinci\u00f3. Per\u00f2 aix\u00f2 seria en el hipot\u00e8tic cas que no li f\u00e9ssim ni mica de cas al problema i no segu\u00edssim cap recomanaci\u00f3 dels cient\u00edfics.<\/p>\n\n\n\n

    \n\n\n\n

    POSSIBLES SOLUCIONS AL PROBLEMA<\/h4>\n\n\n\n

    Algunes possibles solucions al problema serien vigilar el nostre consum d\u2019objectes que tinguin de residu o deixin anar clorofluorocarbonats, que s\u00f3n els gasos que fan la reducci\u00f3 de l\u2019oz\u00f3. Principalment aquestes coses s\u00f3n les que hauriem de vigilar: si comprem un frigor\u00edfic, un cotxe amb aire condicionat o un aire condicionat, vigilar que no deixi anar clorofluorocarbonats. Quan comprem un esprai, vigilar que tampoc deixi anar cluorofluorocarbonats, evitar comprar extintors de gas clorofluorocarbonats, evitar els pl\u00e0stic tipus safates de \u201cporexpan\u201d, vasos i gots de pl\u00e0stic, no fer \u00fas de pesticides que portin gasos clorofluorocarbonats, posar lleis de l\u2019\u00fas controlat de gasos cluorofluorocarbonats\u2026 En resum, el que s\u2019ha de controlar \u00e9s l\u2019emissi\u00f3 de clorofluorocarbonats que mitjan\u00e7ant una reacci\u00f3 qu\u00edmica amb l\u2019oz\u00f3, el redueixen. Tamb\u00e9 s\u2019ha de controlar el consum de combustibles f\u00f2ssils com el petroli, l\u2019oli, la benzina, el gas\u2026 ja que \u00e9s tamb\u00e9 perjudicial per la capa. <\/p>\n\n\n\n

    \"\"<\/figure>\n\n\n\n
    \n\n\n\n

    En fi, hem vist qu\u00e8 \u00e9s l\u2019oz\u00f3 i qu\u00e8 \u00e9s la capa d\u2019oz\u00f3; tamb\u00e9 hem vist i hem descobert per qu\u00e8 hi ha un forat a la capa d\u2019oz\u00f3; hem vist les conseq\u00fc\u00e8ncies que patiriem si aquest forat es fes m\u00e9s gros i increment\u00e9s; hem vist una evoluci\u00f3 del forat des de l\u2019any 1979 fins a l\u2019any passat, el 2019; hem escoltat opinions diferents de testimonis i hem apr\u00e8s qu\u00e8 s\u2019ha de fer per aportar el nostre granet de sorra en la lluita contra el creixement del forat a la capa d\u2019oz\u00f3. El m\u00e9s important \u00e9s que ens mentalitzem perqu\u00e8 el problema \u00e9s real i si no actuem, en patirem les conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n

    \u00c0lex Calzada, \u00c1lex Ayala i Nil Sol\u00e0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    La vida al nostre planeta, en part dep\u00e8n d\u2019una capa de gas anomenat oz\u00f3 que<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":843,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[4],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/841"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=841"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/841\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":844,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/841\/revisions\/844"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/843"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=841"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=841"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=841"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}