{"id":876,"date":"2021-05-05T08:24:57","date_gmt":"2021-05-05T08:24:57","guid":{"rendered":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/?p=876"},"modified":"2021-05-05T08:24:57","modified_gmt":"2021-05-05T08:24:57","slug":"el-mediterrani-el-mar-que-es-va-assecar-i-es-va-tornar-omplir","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/2021\/05\/05\/el-mediterrani-el-mar-que-es-va-assecar-i-es-va-tornar-omplir\/","title":{"rendered":"EL MEDITERRANI, EL MAR QUE ES VA ASSECAR I ES VA TORNAR OMPLIR"},"content":{"rendered":"\n

<\/p>\n\n\n\n

El mar Mediterrani es troba sobre dues plaques tect\u00f2niques: l’euroasi\u00e0tica i l’africana. En aquell temps, fa sis milions d’anys, aquestes plaques xocaven tan sovint que l’estret de Gibraltar s’arribava a tancar. Quan aix\u00f2 passava el Mediterrani s’anava assecant, ja que l’aportaci\u00f3 d’aigua dels rius i de la pluja no era suficient per compensar l’evaporaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Les plaques tect\u00f2niques s\u00f3n fragments de la superf\u00edcie terrestre que suren sobre una capa de roca l\u00edquida anomenada mantell. La terra es mou, molt a poc a poc. Quan aquestes plaques xoquen \u00e9s quan provoquen terratr\u00e8mols o volcans o que es formin valls o muntanyes. <\/p>\n\n\n\n

Com que es tractava d\u2019aigua marina, el que havia estat el fons mar\u00ed es va anant cobrint de sal i convertint-se en la salina del m\u00f3n. Aix\u00f2 va durar tant de temps que s\u2019hi van acumular gruixos de sal tan alts com el gruixos de sal tan alts com el Montseny de gaireb\u00e9 2000 metres. Una salina s\u00f3n unes piscines prop d\u2019aigua salada, que pot provenir del mar o b\u00e9 de fonts de les quals han passat per terrenys salins. Una salina funciona de la seg\u00fcent manera: primer obren unes comportes i es fa entrar l’aigua fins a omplir-les. Despr\u00e9s les tanquen i deixen que s’evapori l’aigua. El que hi queda al fons \u00e9s la sal, que es recull i acaba arribant a la cuina de casa nostra.<\/p>\n\n\n\n

El tancament de l’estret no va afectar de la mateixa manera a tot arreu. El mar Mediterrani el formen dues grans piscines anomenades conca oriental i conca occidental, unides per una zona m\u00e9s elevada situada entre l’illa de Sic\u00edlia i Tun\u00edsia. La conca oriental \u00e9s m\u00e9s profunda i per aix\u00f2 els peixos aconseguien viure m\u00e9s temps. <\/p>\n\n\n\n

Finalment l’estret de Gibraltar es va tancar del tot durant 250.000 anys. Amb una sequera tan llarga ja no hi va haver res a fer; encara que quedes aigua, era tan salada que no hi havia cap peix que ho aguantes. Potser va sobreviure algun bacteri, per\u00f2 parlem del temps que ja feien molts anys que ja s’hi havien extingit els dinosaures.<\/p>\n\n\n\n

En aquella \u00e8poca no hi havia dinosaures per\u00f2 si molts mam\u00edfers. Quan l’estiu afric\u00e0 feia que les pastures no fossin un gran que, els animals migraven cap al nord. Com que s’havia tancat l’estret de Gibraltar, podien pujar a menjar als prats verds europeus. Hi van anar primer els herb\u00edvors ,als quals van seguir els seus depredadors.<\/p>\n\n\n\n

Mentre els animals marins anaven morint i els terrestres colonitzaven Europa, les plaques continuaven for\u00e7a una cap a l’altre. Fins que s’hi va fer una escletxa que va permetre l’entrada d’aigua de l’oce\u00e0 atl\u00e0ntic. All\u00f2 que al principi era un rierol es va convertir en una inundaci\u00f3. Gr\u00e0cies a aix\u00f2 la conca occidental es va omplir amb nom\u00e9s dues setmanes. La for\u00e7a de l’aigua erosionava les roques de l’estret fent que cada dia fos m\u00e9s ample i m\u00e9s profund, aix\u00f2 accelerava l’entrada d’aigua. Un cop emplenada l’aigua de la conca occidental l’aigua va vessar i va omplir l’oriental. Va entrar m\u00e9s aigua fins a igualar el nivell del mar de l’oce\u00e0 amb el mar. Aquesta inundaci\u00f3 va durar dos anys i s’anomena zancliana.<\/p>\n\n\n\n

Des d’aleshores la placa afroasi\u00e0tica i l’africana es mouen quatre mil\u00b7l\u00edmetres cada any, l’estret de Gibraltar \u00e9s obert. I el mar Mediterrani \u00e9s ple d’aigua.<\/p>\n\n\n\n

Laia Salam\u00f3 (a 1r d’ESO)<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El mar Mediterrani es troba sobre dues plaques tect\u00f2niques: l’euroasi\u00e0tica i l’africana. En aquell temps,<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":877,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[19,4],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/876"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=876"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/876\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":878,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/876\/revisions\/878"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/877"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=876"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=876"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.escolatecnos.cat\/tecdi\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=876"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}