Els estereotips són imatges mentals i construccions socioculturals sense base científica, fruit de l’herència cultural, d’opinions i prejudicis sobre determinades persones.

Aquest termini inculcat per la societat és un neologisme creat al segle XVIII en l’àmbit de la tipografia (tècnica per crear treballs d’impressió) per designar un conjunt de tipus solguts o fixos. En concret va aparèixer a França en 1796.

L’expansió de la paraula va tenir una ràpida difusió sobre la tècnica i van sorgir equivalents, gairebé idèntics, en la gran majoria de llengües modernes i les seves cultures.

El significat original i els seus derivats, es van estendre d’un amanera que cada cop el concepte de la mateixa paraula era cada vegada més figuratiu. Per tant, va sorgir una nova accepció que suposa un pont entre el seu origen tipogràfic i el seu significat real o actual dintre de les nostres ciències socials.

EL FÍSIC DE CARA AL GÈNERE

Per entendre una mica els estereotips ens hem de fixar en la seva evolució durant els anys, aquí us portem un exemple d’un estereotip, molt marcat: el cos i la figura de la dona.

L’ideal de bellesa femenina ha anat canviant al llarg de la història. Encara que avui en dia sembli que siguin més diversos, continuen basant-se en uns estendards hipopressius per molta gent de la nostra societat.

El XIX, apareixen les “steel engraving ladies” que eren dones de classe social alta, representades com fràgils, pàl·lides i extremadament primes. Després venen les “Gibson Girls” al segle XX dones atlètiques, altes i amb els malucs grans, es tornen a posar de moda les corbes. Venen les dones “Flapper”, consisteix en un ideal de bellesa molt prim, la primor es torna revolucionària durant la dècada de 1920. Durant aquesta dècada els trastorns alimentaris té un auge molt important en la història dels Estats Units. Després de la segona guerra, pel 1945- 55, mundial les dones tornen a tenir un físic una mica més voluptuós, encara que no lliures d’estrictes dietes i hores d’entrenament. El 1960, s’asseu la primor com ideal de bellesa. El 1970 la moda va començar a ser més representativa. El 1980, es normalitza la primor extrema a través del concepte “heroin chic”, era tan prim, que quasi malalt. Arriba el Clan Kardashian que torna el volum a l’ideal de bellesa, però d’una manera complicada, que es coneix com: Slim Thick. El Slim Thick consisteix en un cos prim, però amb corbes i el més necessari, es necessita cirurgia estètica per aconseguir-ho.

En 2018 les intervencions de cirurgia van pujar un 5,4 %, així que avui en dia el 92% de les dones s’omet a cirurgia per canviar un aspecte físic del seu cos.

Als homes des de principis de la història es pensen com a la imatge referent al domini, agressió i realització. Imatge de què per obligació ha de sortir a treballar i guanyar diners per mantenir a la seva dona i fills, dins de l’àmbit laboral estan encasellats en la realització dels treballs més costosos i perillosos, mineria, construcció, pesca, etc. Tenen assignat el lloc en la batalla, són els homes els que són cridats a files en temps de guerra, mentre les dones queden a casa cuidant dels fills.

Els termes freqüentment utilitzats per a la descripció de masculinitat són: independents, mostren una fortalesa emocional, aguanten el dolor, competitiu, experimentat, fort, actiu, segur de si mateix, tenen un caràcter dur…

RESULTATS

Nosaltres hem fet una enquesta entre joves de 13, 14, i 15 anys, per saber si ells són conscients que encara hi ha estereotips socials i que opinen sobre que encara hi hagi. Les preguntes que hem fet han sigut: De quin sexe ets? Descriu com és una princesa físicament, descriu com és un cavaller físicament, estàs d’acord que es representin així els personatges? Si és que no, com haurien de ser per tu? Tens un forat en l’orella? Des de quan?.

En total han votat 52 persones a l’enquesta, d’aquestes persones, 26 eren nois, 24 noies i 2 persones que no se senten home ni dona

A l’última pregunta, que et preguntava si tens un forat a l’orella, els 26 nois han votat que no, de les 24 noies, 22 se’l van fer quan van néixer i 2 no el tenen, i les 2 persones que no se senten home ni dona han votat que se’l van fer més grans perquè van voler. Això vol dir que de les dones, un 91,7 % s’han fet el forat a l’orella quan han nascut i un 8, 3 % no se l’han fet. En canvi el 100 % dels nois ningú s’ha fet cap forat a l’orella.  

Sobre la pregunta de descriure un cavaller i una princesa físicament la gran majoria han respost el mateix. Una princesa ha de ser prima, vestida de rosa, rossa, alta, guapa… En canvi el cavaller l’han definit així: fort, corpulent, guapo, musculós, valent, etc. —Després d’aquestes preguntes els hi hem demanat la seva opinió sobre el tema, si ho veien correcte o no i per què. Dotze persones ja els hi ha semblat correcte que representem d’aquesta manera a una princesa i un cavaller, alguns dels seus arguments han sigut que la història és com és hi ha de seguir sent així i que el treball de cada personatge (princesa i cavaller) era el que era per les feines que feia cadascun. Trenta- Sis persones han votat que no els i sembla bé, la gran majoria d’ells en resposta deien que cadascú hauria de vestir com volgués fer el que volgués i dir el que volgués, que no hauria d’haver-hi estereotips.

CONCLUSIÓ

En conclusió el que poden afirmar és que la societat realment necessita un canvi sobre els estereotips. Actualment el problema més gran que té la societat és que tenen molts prejudicis, a conseqüència d’això trobem els estereotips els quals simplement són creences il·lògiques que limiten la creativitat sobre l’humà. Per tant és important que la societat en comptes de jutjar, abans ha d’observar i descriure tal com un mateix ésser o/i individu vulgui.

Júlia Cusidó, Laura Moliné i Laila Romero